A Barcelona hi ha més de 4000 persones sense llar, que viuen al carrer, en institucions municipals o en habitatges insegurs. Moltes d'aquestes situacions es dónen perque hi ha persones que no tenen ingressos o que aquests son molt baixos considerant la situació actual de l'habitatge: aquestes son en gran part les persones nouvingudes i les persones amb problemes de salut mental.

Les persones nouvingudes, quan arriben aquí, no poden treballar de forma legal i normalment no tenen cap xarxa social ni familiar que els presti el suport necessari per tirar endavant en aquestes circumpstàncies. Si una persona decideix abandonar el seu país, deixar lluny a la seva gent, la seva família, és perquè fuig d'una situació de precarietat econòmica o conflictes polítics que aquí no podem ni imaginar. Venen buscant una alternativa millor i sovint es trobem una societat que els posa impediments i els rebutja amb arguments racistes o xenòfobs. És per tot això que tampoc poden accedir a una vivenda segura, a una llar digne, i moltes d'aquestes persones acaben vivint al carrer i patint les conseqüències per a la salut física i mental que això comporta.

Les persones amb diagnòstics de salut mental normalment tenen dificultats per tenir una feina estable i ben remunerada, i amb les pensions no contributives tenen ingressos baixos que no els permeten llogar un pis i per la seva situació de salut mental sovint son rebutjats a l'hora de llogar habitacions, ja sigui per l'estigma o per la manca d'autonomia en alguns casos. A les llars residències per persones amb diagnòstic de salut mental hi ha llargues llistes d'espera que deixen desemparades a moltes persones. Tot això, a més, resulta pitjor quan no hi ha un suport familiar darrere.

Nosaltres volem intervenir sobre aquesta realitat i prevenir l'exclusió residencial d'aquests col·lectius, acompanyar-los i millorar la seva qualitat de vida, i crear oportunitats d'habitatge accessible i adaptat a les necessitats específiques de cadascú.