Les fundadores i el naixement de CLAUERS

L'Associació Clauers neix de la necessitat de donar resposta a les necessitats socials no cobertes que hem anat veient al llarg del nostre recorregut professional i personal. Després de molts anys d'amistat, nosaltres, la Marina i la Maria, vam coincidir treballant a un menjador social, on hi venien principalment persones sense llar. Vam veure que la majoria d'aquestes persones eren persones nouvingudes o persones amb problemes de salut mental. Al menjador veiem que estavem molt limitades a l'hora d'atendre-les, ja que son persones que tenen moltes més necessitats que l'alimentació, i veiem que a l'hora de dirigir-les a altres recursos, tots ells estaven molt saturats i no donaven l'abast per atendre tota la demanda. A més, molts serveis requereixen un nivell de burocràcia per accedir-hi que no tothom té la capacitat d'arribar-hi sense un acompanyament, de tal maneran que moltes de les persones que els necessiten queden desamparades. És per tot això que vam decidir crear l'Associació Clauers, per ampliar l'oferta de serveis i fer un acompanyament molt més proper a les persones que ho necessiten. Acceptant que totes necessitem ajuda per alguna cosa, de la mateixa manera que tothom pot aportar quelcom, cada persona té un potencial dins seu. I per això vam escollir dir-nos Clauers, nosaltres acompanyem a les persones, que elles mateixes son la clau que obre alguna porta. És per això que partim de la idea que els humans som éssers interdependents, ens necessitem els uns als altres, i la nostra eina principal serà l'AJUDA MÚTUA.

Maria Viltró

La Maria és una de les fundadores, la treballadora social de Clauers i la directora de l'Àrea de Persones Nouvingudes en risc d'exclusió social de l'associació. També forma part de la junta directiva com a presidenta.

La Maria està especialitzada en l'àrea de migracions, ja que s'ha format en aquest àmbit, i ha tingut la oportunitat de poder treballar i aprendre en diferents recursos educatius, tant en medi obert com en medi tancat, on ha pogut viure i analitzar molt properament tota la burocràcia i maltracte institucional que pateixen les persones migrades amb necessitats bàsiques no cobertes.

Per actuar contra aquestes injusticies, la Maria és activista als moviments socials, on té un llarg recorregut en diferens col·lectius que lluiten per aconseguir una estructura social sense desigualtats per raons de génere, ètnia, capacitats i altres formes d'opressió.

El que més l'apassiona és l'acompanyament als i les joves que han viscut processos migratoris, tant a nivell social, laboral i formatiu, sempre des del vincle educatiu i la proximitat.

Marina-Gemma Montoro

La Marina-Gemma és una de les fundadores, l'educadora social de Clauers i la directora de l'Àrea de Salut Mental i Diversitat Funcional de l'associació. També forma part de la junta directiva com a secretària.

A part d'educadora social especialitzada en salut mental, també es considera activista contra l'estigma a través del blog Brutícia Sublim on va estar publicant juntament amb la Mireia Medina. A partir d'aquest blog va tenir la oportunitat de participar al llibre d'Estigma de l'Editorial Fràgil impulsat per Obertament. El blog també va poder aparèixer a un reportatge de La Família Barris, de la BTV.

Tant la seva professionalització com la seva vida activista es van veure motivades per la seva experiència en primera persona com a filla de dos pares amb problemes de salut mental, una experiència que li va causar una depressió, trobant-se ella mateixa patint les trampes de la ment. Va viure l'experiència de ser cuidadora, una experiència molt dura per les persones que tenen familiars malalts a càrrec sense un suport suficient. Amb el seu pare també va veure com el maltracte institucional està a la ordre del dia, per això vol ser molt autocrítica amb els propis serveis de Clauers, per assegurar el benestar i la dignitat de les persones ateses, convidant a les persones interessades i familiars d'usuàries a ser sòcies i participar en les decisions de l'associació. Tota aquesta experiència li va fer veure que volia dedicar la seva vida atendre les persones que tenen problemes de salut mental,...
Tot i que,... qui no en té?